Festa de San Giovanni a l'Alguer

Del 19 al 24 de juny la Rete Italiana di Cultura Popolare ha triat l'Alguer per fer una trobada Euromediterrània. Catalunya en serà el país convidat. QADAR que forma part d'aquesta xarxa en aquest sentit ha escollit als músics Jordi Molina (tenora) i Marc Egea (viola de roda), així com la presentació del Festival PortalBlau d'Arts i Músiques de la Mediterrània de l'Escala.

Estem convidats a col·laborar en la vivència d'un record i d'una tradició molt bonica del nostre poble: la celebració de la nit de Sant Joan a l'Alguer. D'aquesta manera revivim un record i alguna cosa que ha estat viva en la veu del poble. Un vertader plaer.

És per això i per els que estant desperts que he recorda't les paraules del poeta Estallés quan parlava del significat de ser la veu d'un poble.




Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs sed,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les tues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les sil.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no sia la del teu poble.
Potser et maten o potser
s’en riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

MUSICAS PARA EL VIAJE INTERIOR - Article de Jordi Urpi a Cuerpo Mente

Us presentem un article de Jordi Urpi per a la revista Cuerpo Mente. Una antologia de treballs editats de músiques religioses d'arreu del món.

A Fes, un Festival (I)

Article de Ramon Sargatal publicat a EL PUNT el 12 de maig de 2011



Aquest dimarts s’ha presentat a la Casa de cultura de Girona el Festival de Músiques Sacres de Fès 2011, que porta el lema Savieses del món. Els marroquins tenen un proverbi que diu: qui marxa una nit per endavant, és una nit més savi que tu. L’apliquen tant als grans misteris de la vida com a la pràctica dels actes quotidians. Apliquem-lo doncs al nostre cas i trobem-hi l’explicació d’un acte gironí tan ben organitzat. D’una banda, el promotor de la música i la cultura del Marroc, Ferran Morillas, que capitaneja l’empresa terrassenca Qadar amb moltes nits de marxa per davant de les altres. D’una altra, la presidenta dels Amics de la Unesco, Dolors Reig, una gestora cultural que sempre sap com estimular la curiositat del gironí que demana cultura. I naturalment, tancant el triangle màgic, l’ideòleg i director del festival, l’home que se’l va inventar fa 17 anys... Ni que sigui des d’un excel•lent audiovisual de promoció, el professor Faouzi Skali, quan et parla, ho fa des de la seva pròpia vivència sufí (té un llibre traduït al català) i avalat per la seva creativitat artística. Skali ens comparava la geografia enclotada de Fès amb un calze que recull durant el festival tots els diàlegs de pau i cultura. Una bona ocasió, doncs, per liquar-nos, relliscar per la copa i fondre’ns en un pòsit de músiques que fan el món més savi.

GNAWA El poder espiritual de la música

Us oferim el reportatge sobre la música Gnawa, escrit per Raul Alvarez amb l'assessorament de Ferran Morillas. 'Gnawa, el poder espiritual de la música' està publicat a la revista Ritmos del Mundo núm 21 març/abril de 2011.

Gérôme i l'Orientalisme

Una extraordinària exposició té lloc al Musée d’Orsay de París, Jean-Léon Gérôme (1824-1904), L’histoire en spectacle, fins el 23 de gener de 2011.
El corrent artístic anomenat orientalisme ha estat personalment el far que em va motivar al llarg de tota la meva carrera universitària d’Història de l’Art. Així va ser que el meu estudi final universitari va estar dedicat als orientalistes catalans com Josep Tapiró, Tomàs Moragas, Francesc Sans i Cabot, tots ells liderats per Marià Fortuny.

Ara es presenta una oportunitat per visitar l’obra monogràfica, una gran retrospectiva d’un artista complert, academicista, però un referent de la pintura orientalista. Gérôme fou el gran nom de la pintura denominada orientalista i model per tots els historiadors de l’art, viatgers i amants d'aquest estil. Per a mi ho fou també com un reflex per l’admiració de la ‘descoberta’ d’Orient pels viatgers. La corrent orientalista va configurar el model i l’ideari que definiria les bases de la creació de QADAR Art i viatges.


Després d’una visita a l’Institut du Monde Arabe de Paris, vaig descobrir la col•lecció editada per ACR, Les orientalistes, on destaca el llibre de Gelrald Akerman, La vie et l’oevre de Jean-Léon Gérôme, publicat el 1986 i revisat el 2000. En aquesta obra ja s’apunten els trets iconogràfics que van fer destacar Gérôme entre d’altres pintors. Parlem de la cura que va tenir en emfatitzar el detallisme de l’entorn dels temes centrals de les seves obres que multiplicava el seu valor iconogràfic. Ens mostrava la precisió dels tapissos sumptuosos, llum sàviament distribuïda dels espais interiors, descripció d’espais exteriors i les seves condicions naturals, com per exemple les llums del desert entelades per la sorra, etc.

Gérôme tenia una predilecció per la pintura antiga, de l’època clàssica i històrica (La mort de Cesar, La crucificació de Crist, Pollice Verso), d’aquí el seu interès per conèixer Orient. El seu primer treball va ser la gran tela El segle d’August (1855), mostra tipologies ètniques per mostrar els pobles barbars.


Contràriament al que es pot pensar, el seu imaginari no prové dels països que eren colònies de França, Gérôme va tenir molt més interès per l’Imperi Otomà, per tant va viatjar a Istambul i Egipte, territoris allunyats de l’òrbita colonialista de França.
La seva trajectòria podem dir que ve marcada per l’alternança de la història i l’orientalisme. De la vessant històrica fa servir els seus coneixements a l’hora de documentar les descobertes arqueològiques. De la vessant de l’orientalisme troba un espai per mostrar un agosarat món sensual i eròtic (exhibició de cossos nus de dones joves, nois encantadors de serps) i encara va més lluny mostrant escenes provocadores i de denúncia (un comprador d’esclaus examinant les dents d’una noia com si es tractés de la compra d’un cavall al quadre Mercat d’esclaus (1866). Ens mostra un Orient pacífic, amb escenes quotidianes, de pregàries col•lectives a les mesquites, la vida dels basars de les ciutats, etc.

L’orientalisme de Gérôme, és sofisticat i refinat com el món que representa, serè, reconstruït sobre la base d’una documentació remarcable i precisa. Res a veure amb les seves obres dedicades de l’història Antiga, amb escenes violentes i d’un gran dramatisme.

Ens vol mostrar Gérôme que troba la veritable civilització al profund Orient? En qualsevol cas són les visions més romàntiques d’Orient, entre la realitat i l’imaginari. La descoberta d’Orient.



És per això que des de QADAR recomanem aquesta exposició per aquells que abans del 23 de gener tinguin l'ocasió de visitar el Musée d'Orsay de París.

Ferran Morillas i Vilanova ferran@qadar.cat