dimecres, de maig 26, 2010

Les dues Mediterrànies



M'ha arribat a les mans un llibre d'un filòsof francès, Michel Onfray, i que porta el títol de 'La filosofia feroz', una expressió de Rimbaud.
Onfray fa un repàs al voltant del pensament sobre el món actual i l'actualitat planetària. He triat un interessant text que va publicar originàriament a la revista Corsica, al voltant de la dualitat de les dues Mediterrànies.


El Mediterráneo sufre una recuperación intelectual del Norte del continente europeo, siendo objeto de una evidente confiscación por parte de los hiperboreales, al punto que lo presentan como el crisol de esa Europa en la que nuestra civilización se agota y se extingue. Atenas, Roma y Bizancio como preparación a las catedrales.. El dualismo y el odio del cuerpo versión Platón pasados por la procesadora judeocristiana producen una cultura en la que el libro reemplaza a la carne y el espíritu al cuerpo, y en la que se prefiere más la muerte que la vida.
¿Pero quid del otro Mediterráneo? ¿Aquel de la Escuela de Dionisios, del sol y del mar, del erotismo y de la fertilidada de los cortejos báquicos y de las lupercales endiabladas? ¿Aquel, también, de los cuerpos bellos, de las carnes alegres, de las pieles cómplices, del pámpano, de la vid contemporánea de los siglos de antes del pecado, la culpa y la falta? El Mediterráneo solar no necesita de los instrumentos de tortura del Mediterráneo nocturno transmitidos por los libros (Antiguo y Nuevo Testamento, Coran): las prohibiciones la misoginia, la celebración de la maceración, el desapego a la vida, la pasión por la muerte. El monoteísmo infecta Europa desde hace ya demasiado tiempo...
El culto fetichista del libro provee un modelo cultural que impregana incluso a aquellos que quieren deshacerse de su influencia: la identidad de los dominantes se afirma a golpes de referencis cerebrales. Supone un archipiélago de grandes hombres, de hechos y de gestos memorables. Poetas, filósofos, novelistas, militares, arquitectos, músicos, pintores y escultores constituyen un coro que da el la: en un caso así, una civilización se limita al diccionario, a la enciclopedi. El Mediterráneo nocturno ama la oscuridad de las bibliotecas y de los museos, adora el polvo de los conservatorios y de los archivos.
El Mediterráneo solar vive de playas y de arena, de sol y luz, de amistad y de amor, de vino y de farniente, de calor y de mar, de conversación y de verbo. Su identidad pasa menos por el papel que por la vida: el cuerpo sin pecado, la carne que ignora la falta, la expresión cotidiana del sí mismo vivida como una suave voluptuosidad, la pasión por el paisaje, el sentimiento oceánico, la capacidad de meditar ante la calidad de las luces de una jornada que se despliega y se desarrolla nen un azul sideral, la conciencia y la mirada en línea directa con la vastedad de los cielos, la extensión de las aguas, la majestuosidad de las montañas. En definitiva, un arte del cuerpo sensual y festivo.
El Mediterráneo judío, cristiano y musulmán combate desde siempre esa filosofía de la carne gozosa. La Europa liberal es su criatura. Hipnotizada por el dinero, el mercado, el trabajo, la expiación y el sufrimiento, secreta una religión higienista que causa estragos: ni tabaco, ni alcohol, ni velocidad, ni calorías, sino agua, deportes, alimentos livianos, todo por la economís burguesa del yo...
Como cómplices de las locuras cínicas y cirenaicas, de esos otros Mediterráneos que vivían primero y filosofaban luego, que disfrutaban primero de la existencia y luego encaraban la teoría de la forma secundaria, apostemos a lo solar contra lo nocturno, a la pulsión de vida como antídito contra el instinto de muerte. Y que venga ese otro Mediterráneo...

MICHEL ONFRAY La filosofía feroz

dimecres, de maig 12, 2010

Fira de Música al Carrer de Vila-seca



El darrer 7 de maig es va inaugurar la Fira de Música al Carrer de Vila-seca. Un mercat musical impulsat per FUSIC i particularment per Victor Cucurull, impulsor de la cultura catalana i peça clau en la construcció d'un espai de gestió cultural i de la manera d'entendre el nostre país, més enllà de teòriques institucionals. Per tant felicitats i ànims a tot l'equip que ha fet possible la Fira.
Des d'aquí també vull agraïr tenir l'oportunitat de participar la Jornada Tècnica, dins l'apartat d'Euromedinculture Ciutadania 2010, promogut per Interarts (Emilie Vidal i al Jordi Baltà) i FUSIC. Es tracta d'una iniciativa iniciada l'any passat, que compta amb el suport del Programa 'Europa amb els ciutadans' de la Comissió Europea. El projecte vol fer conèixer la dimensió cultural del procés d'integració europea i, especialment, promoure debats que facilitin l'expressió d'opinions diverses al voltant d'algunes de les principals qüestions de l'Agenda Europea de la Cultura.
I, en aquest punt, se'm va demanar participar a la taula per parlar de la meva experiència dins el camp de la gestió cultural a nivell internacional. El fet que des de QADAR treballem amb importació i presentació d'artistes de l'àrea mediterrània i, més concretament, del Magrib i l'Àfrica Subsahariana, per una banda; signem convenis de partenariat amb Festivals internacionals; fem anualment des del 2005 produccions musicals d'artistes locals amb artistes del sud del Mediterrani; impulsem i dirigim artísticament per tercer any consecutiu el Festival Nits de Ramadà a Barcelona; i tenim l'experiència d'haver creat dues Xarxes culturals internacionals (Xarxa Blau i Mediterrània FM, de Festivals i Músiques de la Mediterrània); per tota aquesta trajectòria iniciada ja fa més de 15 anys, col·laborem i cooperem dins els cànons que ja marcava l'any 1992 l'Observatoire des Politiques Culturelles et collectivités territoriales, sobre el diàleg Nord-Sud.
Podem dir sense recança que som part de tots els debats sobre mobilitat i cooperació cultural. I que fins ara ha estat fruit de l'esforç de tots els membres de QADAR i, sobretot de ser fidels a una filosofia de treball basada en els principis de reciprocitat i emmiratllats per la llum del Mediterrani.