
Llegeixo un article sobre l'origen i desenvolupament del fenòmen anomenat 'Diàleg de Civilitzacions' en una entrevista a Darius Shayegan. Filòsof iraní, és un dels principals impulsors d'aquesta corrent, que va iniciar ja a mitjans dels anys 70 des de les àgores del campus de la Universitat de Teheran.
En paraules seves, Darius comenta que l'entesa entre cultures, es basa sobretot en com integrar les diferències culturals en un món global. Tots tenim una identitat moderna, volguem o no. El cas és com ser moderns sense deicar de ser nosaltres mateixos.
Jo he crescut immers en un creixent esforç per part de molts professionals que treballen per una entesa entre les cultures. Des dels fundadors i gestors del festival de músiques sacres a Fes, on a través de les expressions artístiques han estés els braços d'Orient a Occident en direccions d'anada i tornada; a historiadors i membres de la UNESCO que amb la seva vocació han ajudat a transmetre dia rera dia els valors d'un Patrimoni Mundial i les seves expressions; entre d'altres ideòlegs i pensadors que reflexionen sobre quines han de ser les directrius que ens condueixin cap a un model eficaç d'entesa entre les cultures.
Els que treballem en aquest camp, i sobretot, els que hem sigut abans militants de la descoberta i assimilació de diferents cultures, que empresaris culturals, sabem que és grècies a la riquesa cultural que valorem cada dia més la nostra identitat, i és justament des d'aquest punt on podem esdevenir un vèrtex de la modernitat cultural a la societat.
Si avui tot es radicalitza, és per això que el més urgent és el diàleg de civilitzacions, i el seu èxit rau en el pensament i transmissió de les estratègies interculturals. No ha de ser per res que hagim dedicat tant anys a l'acostament entre cultures.