dimarts, d’octubre 19, 2010

Diàleg de Civilitzacions



Llegeixo un article sobre l'origen i desenvolupament del fenòmen anomenat 'Diàleg de Civilitzacions' en una entrevista a Darius Shayegan. Filòsof iraní, és un dels principals impulsors d'aquesta corrent, que va iniciar ja a mitjans dels anys 70 des de les àgores del campus de la Universitat de Teheran.
En paraules seves, Darius comenta que l'entesa entre cultures, es basa sobretot en com integrar les diferències culturals en un món global. Tots tenim una identitat moderna, volguem o no. El cas és com ser moderns sense deicar de ser nosaltres mateixos.
Jo he crescut immers en un creixent esforç per part de molts professionals que treballen per una entesa entre les cultures. Des dels fundadors i gestors del festival de músiques sacres a Fes, on a través de les expressions artístiques han estés els braços d'Orient a Occident en direccions d'anada i tornada; a historiadors i membres de la UNESCO que amb la seva vocació han ajudat a transmetre dia rera dia els valors d'un Patrimoni Mundial i les seves expressions; entre d'altres ideòlegs i pensadors que reflexionen sobre quines han de ser les directrius que ens condueixin cap a un model eficaç d'entesa entre les cultures.
Els que treballem en aquest camp, i sobretot, els que hem sigut abans militants de la descoberta i assimilació de diferents cultures, que empresaris culturals, sabem que és grècies a la riquesa cultural que valorem cada dia més la nostra identitat, i és justament des d'aquest punt on podem esdevenir un vèrtex de la modernitat cultural a la societat.
Si avui tot es radicalitza, és per això que el més urgent és el diàleg de civilitzacions, i el seu èxit rau en el pensament i transmissió de les estratègies interculturals. No ha de ser per res que hagim dedicat tant anys a l'acostament entre cultures.

dimecres, de maig 26, 2010

Les dues Mediterrànies



M'ha arribat a les mans un llibre d'un filòsof francès, Michel Onfray, i que porta el títol de 'La filosofia feroz', una expressió de Rimbaud.
Onfray fa un repàs al voltant del pensament sobre el món actual i l'actualitat planetària. He triat un interessant text que va publicar originàriament a la revista Corsica, al voltant de la dualitat de les dues Mediterrànies.


El Mediterráneo sufre una recuperación intelectual del Norte del continente europeo, siendo objeto de una evidente confiscación por parte de los hiperboreales, al punto que lo presentan como el crisol de esa Europa en la que nuestra civilización se agota y se extingue. Atenas, Roma y Bizancio como preparación a las catedrales.. El dualismo y el odio del cuerpo versión Platón pasados por la procesadora judeocristiana producen una cultura en la que el libro reemplaza a la carne y el espíritu al cuerpo, y en la que se prefiere más la muerte que la vida.
¿Pero quid del otro Mediterráneo? ¿Aquel de la Escuela de Dionisios, del sol y del mar, del erotismo y de la fertilidada de los cortejos báquicos y de las lupercales endiabladas? ¿Aquel, también, de los cuerpos bellos, de las carnes alegres, de las pieles cómplices, del pámpano, de la vid contemporánea de los siglos de antes del pecado, la culpa y la falta? El Mediterráneo solar no necesita de los instrumentos de tortura del Mediterráneo nocturno transmitidos por los libros (Antiguo y Nuevo Testamento, Coran): las prohibiciones la misoginia, la celebración de la maceración, el desapego a la vida, la pasión por la muerte. El monoteísmo infecta Europa desde hace ya demasiado tiempo...
El culto fetichista del libro provee un modelo cultural que impregana incluso a aquellos que quieren deshacerse de su influencia: la identidad de los dominantes se afirma a golpes de referencis cerebrales. Supone un archipiélago de grandes hombres, de hechos y de gestos memorables. Poetas, filósofos, novelistas, militares, arquitectos, músicos, pintores y escultores constituyen un coro que da el la: en un caso así, una civilización se limita al diccionario, a la enciclopedi. El Mediterráneo nocturno ama la oscuridad de las bibliotecas y de los museos, adora el polvo de los conservatorios y de los archivos.
El Mediterráneo solar vive de playas y de arena, de sol y luz, de amistad y de amor, de vino y de farniente, de calor y de mar, de conversación y de verbo. Su identidad pasa menos por el papel que por la vida: el cuerpo sin pecado, la carne que ignora la falta, la expresión cotidiana del sí mismo vivida como una suave voluptuosidad, la pasión por el paisaje, el sentimiento oceánico, la capacidad de meditar ante la calidad de las luces de una jornada que se despliega y se desarrolla nen un azul sideral, la conciencia y la mirada en línea directa con la vastedad de los cielos, la extensión de las aguas, la majestuosidad de las montañas. En definitiva, un arte del cuerpo sensual y festivo.
El Mediterráneo judío, cristiano y musulmán combate desde siempre esa filosofía de la carne gozosa. La Europa liberal es su criatura. Hipnotizada por el dinero, el mercado, el trabajo, la expiación y el sufrimiento, secreta una religión higienista que causa estragos: ni tabaco, ni alcohol, ni velocidad, ni calorías, sino agua, deportes, alimentos livianos, todo por la economís burguesa del yo...
Como cómplices de las locuras cínicas y cirenaicas, de esos otros Mediterráneos que vivían primero y filosofaban luego, que disfrutaban primero de la existencia y luego encaraban la teoría de la forma secundaria, apostemos a lo solar contra lo nocturno, a la pulsión de vida como antídito contra el instinto de muerte. Y que venga ese otro Mediterráneo...

MICHEL ONFRAY La filosofía feroz

dimecres, de maig 12, 2010

Fira de Música al Carrer de Vila-seca



El darrer 7 de maig es va inaugurar la Fira de Música al Carrer de Vila-seca. Un mercat musical impulsat per FUSIC i particularment per Victor Cucurull, impulsor de la cultura catalana i peça clau en la construcció d'un espai de gestió cultural i de la manera d'entendre el nostre país, més enllà de teòriques institucionals. Per tant felicitats i ànims a tot l'equip que ha fet possible la Fira.
Des d'aquí també vull agraïr tenir l'oportunitat de participar la Jornada Tècnica, dins l'apartat d'Euromedinculture Ciutadania 2010, promogut per Interarts (Emilie Vidal i al Jordi Baltà) i FUSIC. Es tracta d'una iniciativa iniciada l'any passat, que compta amb el suport del Programa 'Europa amb els ciutadans' de la Comissió Europea. El projecte vol fer conèixer la dimensió cultural del procés d'integració europea i, especialment, promoure debats que facilitin l'expressió d'opinions diverses al voltant d'algunes de les principals qüestions de l'Agenda Europea de la Cultura.
I, en aquest punt, se'm va demanar participar a la taula per parlar de la meva experiència dins el camp de la gestió cultural a nivell internacional. El fet que des de QADAR treballem amb importació i presentació d'artistes de l'àrea mediterrània i, més concretament, del Magrib i l'Àfrica Subsahariana, per una banda; signem convenis de partenariat amb Festivals internacionals; fem anualment des del 2005 produccions musicals d'artistes locals amb artistes del sud del Mediterrani; impulsem i dirigim artísticament per tercer any consecutiu el Festival Nits de Ramadà a Barcelona; i tenim l'experiència d'haver creat dues Xarxes culturals internacionals (Xarxa Blau i Mediterrània FM, de Festivals i Músiques de la Mediterrània); per tota aquesta trajectòria iniciada ja fa més de 15 anys, col·laborem i cooperem dins els cànons que ja marcava l'any 1992 l'Observatoire des Politiques Culturelles et collectivités territoriales, sobre el diàleg Nord-Sud.
Podem dir sense recança que som part de tots els debats sobre mobilitat i cooperació cultural. I que fins ara ha estat fruit de l'esforç de tots els membres de QADAR i, sobretot de ser fidels a una filosofia de treball basada en els principis de reciprocitat i emmiratllats per la llum del Mediterrani.

dimarts, d’abril 27, 2010

Cesare dell'Anna & Quimi Portet





Enguany Sant Jordi ha tingut un convidat molt especial a casa nostra: la visita de l'artista italià Cesare dell'Anna. Compositor, productor i trompetista, dificil de classificar, una aura melòmana immensa que vàrem descobrir al sud d'Itàlia, a la ciutat de Lecce i gràcies als coneixements del nostre col·laborador i amic Enrico Stano. L'acompanyava també la seva mànager i assessora Marinella.
Cesare dell'Anna ha creat forces projectes musicals, d'aquells que només poden nèixer des del sí d'una personalitat creadora: Opa Cupa, Zina, Taranta Virus...
Hem sentit sempre la música des de la seva arrel i quan se'ns ha transmès l'essència del pura del músic. A partir d'aquí sempre hem pensat en les trobades musicals. I més encara, els esclats de llum que sorgeixen en els moments puntuals de la creació comuna. Efímer i etern al mateix temps.
Després del frustrat viatge al desert de Tombuctú amb en Quimi Portet, vàrem proposar plegats cercar un artista italià per desenvolupar un projecte que en Quimi tenia ja a punt de llençar: la internacionalització de la ironia catalana.
La fita i el resultat final d'aquest treball serà al setembre al Mercat de Música Viva de Vic.
Justament ha estat a Vic on ha tingut aquesta primera trobada i alhora, l'ocasió de presenciar el primer concert al Palau de la Música d'en Quimi Portet per la Diada de Sant Jordi.

dilluns, d’abril 19, 2010

Diada de Sant Jordi


Quantes coses són possibles encara! Apreneu, doncs, a riure per sobre de vosaltres mateixos! Alceu els vostres cors, bons dansaires, amunt! més amunt! I, us ho prego, no us oblideu tampoc d'un bon riure!
Aquesta corona del que riu, aquesta corona de roses: a vosaltres, germans meus, jo us llanço aquesta corona! Jo he santificat el riure: homes superiors, us ho prego, apreneu - a riure!

Així parla Zaratustra, Friedrich Nietzsche

QADAR us desitja una feliç Diada de Sant Jordi